"La humanitat de l’antropocè afronta reptes fabulosos, com la crisi climàtica o l’emergència de noves malalties que, embarcades en avions, es globalitzen ràpidament. Com afirma Sir Martin Rees (2018), no tenim on amagar-nos si hi ha una pandèmia o un col·lapse econòmic o en el subministrament d’aliments. Per afrontar aquests reptes ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans. La vida és promíscua i això ha modelat la biodiversitat al llarg de l’evolució, incloent-hi els humans. Però la nostra responsabilitat com a espècie conscient és evitar que el costat fosc d’aquesta promiscuïtat provoqui danys i dolors evitables. Aprenem de la pandèmia de COVID-19 per anticipar-nos a la propera zoonosi que, qui ho sap, pot ser encara més devastadora."
https://metode.cat/revistes-metode/opinio/covid-19-i-costat-fosc-promiscuitat-vida.html?_ga=2.35180641.1197268750.1587716965-1201243349.1587481655
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada